Aquest dijous hem tingut el privilegi d’assistir a la presentació del llibre coordinat per Gerardo Boto, on es detalla que el 19 dels 44 capitells del claustre del Mas del Vent (el 43% del total) i el 37% dels cimacis són originals del segle XII i provenen de la catedral de Salamanca.
El llibre subratlla que aquest lapse del temps, i el fet de no comptar amb la documentació detallada, no implica que part de la construcció no sigui autèntica i ho contraposa amb altres exemples de descobriment durant aquest segle de patrimoni certificat com a original que ha viscut processos semblants de trasllat i reconstrucció. Els experts també centren bona part dels esforços en traçar l’origen de les peces remuntant-se a la compra que va fer l’any 1917 l’antiquari Ignacio Martínez al bisbe de Salamanca fins a la instal·lació del claustre a Madrid el 1930.
Així, el llibre Salamanca, Ciudad Lineal, Palamós. Las arcadas claustrales de Mas del Vent, publicat durant el 2018 per la Universitat de Salamanca, recull estudis elaborats per una dotzena d’experts entre historiadors, geòlegs i arquitectes que analitzen al detall la història del conjunt per determinar-ne l’origen.
Al juliol de 2012 –dos mesos després que es donés a conèixer públicament l’existència del claustre a la finca palamosina–, es va fer públic el dictamen de la Generalitat elaborat per tècnics experts que indicaven que el claustre del Mas del Vent de Palamós és «una presentació artística i monumental elaborada d’inici en terres castellanes o lleoneses durant el primer terç del segle XX o poc abans i mostrada a Madrid fins l’any 1958 per ser traslladada a Palamós, on ara es troba».
Arran d’això, el Departament de Cultura va encarregar un nou estudi a Eduard Carbonell, que el 2014 va concloure que, tot i que és un claustre construït amb pedra de Villamayor, la pedra havia estat tallada i treballada seguint procediments i amb estris comuns a finals del segle XIX i en el segle XX i no a la manera que es feia en època romànica. El segon estudi va servir perquè el Departament de Cultura descartés l’autenticitat del conjunt i, també, protegir la construcció com a bé d’interès cultural.
Així doncs, la tesi de l’estudi, coordinat pel professor Gerardo Boto –el redescobridor del claustre–, contradiu la conclusió a la qual va arribar la Conselleria de Cultura.
Un nou capítol, doncs, s’ha afegit a la polèmica sobre l’origen del claustre del Mas del Vent amb la publicació del llibre coordinat pel professor Gerardo Boto. El volum compta amb l’opinió d’una dotzena d’experts de diferents àmbits que tracen l’origen de les peces fins que van aparèixer a Palamós, estudien els materials i l’estil artístic utilitzat.