L’Antic Monestir de Sant Pau del Camp és un oasi desconegut de Barcelona que es pot visitar amb l’acompanyament d’un dels nostres guies especialitzats. Els tres espais que es poden visitar (el claustre, la sala capitular i l’església) formaven part d’un dels monestirs més antics de la ciutat i la bellesa de les arcuacions polilobulades del claustre el configuren com una petita joia del romànic europeu.
Les excavacions arqueològiques efectuades a la part oriental de l’església deixen al descobert restes d’edificacions que es podrien datar entre els segles VIII i X. El descobriment, en 1596, fora del monestir, de la tomba del comte de Barcelona Guifré II (911), ha propiciat que alguns historiadors li atribueixen la fundació del primer cenobi.
Els orígens:
L’àrea que rodeja el complex monàstic és rica en evidències arqueològiques. S’han trobat enterraments d’època neolítica i se sap que hi va haver una necròpolis en època romana, formada al suburbium de la ciutat. Aquesta necròpolis evolucionaria cap a un espai martirial en època tardoantiga fent de la ubicació en la que es troba Sant Pau del Camp un dels espais cristians més antics de la ciutat.
El monestir es fundaria en un moment indeterminat del segle IX o X. L’any 985 el monestir va ser destruït durant la ràtzia del cabdill musulmà Almansor. La reedificació va ser lenta; fins el 1091 no es torna a citar el cenobi. En 1117 Geribert Guitard i la seva muller Rotlendis apareixen com a constructors de la nova església i refundadors del monestir. La comunitat benedictina mai va ser massa nombrosa, va oscil·lar moltes vegades entre tres i cinc monjos.
El claustre:
La construcció pot datar-se en el segle XIII. Les seves arcuacions polilobulades, de tres a cinc lòbuls, el converteixen en un element singular i únic del romànic tardà europeu. Aquests falsos arcs descansen sobre columnes geminades. Als capitells originals es representen motius vegetals, figures d’animals fantàstics, sirenes, lluites entre guerrers i lleons o monstres i escenificacions, com la Caiguda d’Adam i Eva o el càstig del pecat de la Luxúria.
Entre els anys 1896 i 1947 s’hi van executar obres de restauració; es van enderrocar les dues galeries superiors del s.XVIII i es va restituir una coberta inclinada. L’estructura de murs gruixuts, les columnes geminades i els contraforts, en un claustre tan petit, evidencien la hipòtesis d’una coberta original de volta rampant.
Al 1950 es van retornar els sarcòfags depositats en el museu de Granollers, entre ells els de la família Bell-lloc, que havien sigut retirats en 1855 (a causa de les desamortitzacions) i traslladats en un primer moment a l’Acadèmia de Belles Arts i posteriorment al castell de Bell-lloc. El recinte monàstic en sentit estricte s’organitzava al voltant del claustre, un pati quadrat i porticat en el que s’obrien les diverses dependències (església, sala capitular, refetor, cuina, etc.), cadascuna orientada segons l’ordre establert pels monestirs.
Si encara no heu visitat mai aquesta petita joia, podeu consultar els horaris i reservar la vostra entrada aquí.